Per què Ars Magna Lab?
El 1274, Ramon Llull va pujar al Puig de Randa i en va baixar amb una idea molt estranya per a la seva època: una màquina per raonar.
Llull (c. 1232–1316) va ser un filòsof, escriptor i místic mallorquí. Segons va contar ell mateix, al cim de Randa va tenir la il·luminació d'un mètode que va anomenar Art: un sistema per combinar uns pocs principis i, a partir d'ells, arribar a la veritat sobre qualsevol tema. El va reescriure tota la vida. La versió final, l'Ars generalis ultima, és la que coneixem com a Ars Magna.
El truc eren les lletres i els cercles. En aquesta versió, nou principis es representen amb les lletres B a K i es col·loquen en cercles concèntrics de paper que giren. En girar-los van sortint totes les combinacions possibles, de manera mecànica, sense dependre de la inspiració de qui les mira. És una de les primeres idees d'un procediment automàtic per generar raonaments.
Quatre segles després, Leibniz el va llegir, va escriure la seva Dissertatio de arte combinatoria (1666) i va somiar un càlcul capaç de resoldre qualsevol discussió fent comptes. Per això sovint es cita Llull entre els precursors llunyans de la informàtica.
I el «Lab»?
Aquí és on construeixo les meves màquines: domòtica, apps, jocs i IA. No són rodes de paper, però la idea és la mateixa: combinar peces senzilles perquè una màquina pensi, jugui o ajudi.
I com que el Puig de Randa és a Algaida, on visc i camino, el nom gairebé es va triar tot sol. L'emblema és la Figura A de Llull redibuixada: les nou lletres, les línies que les uneixen i els anells que giren.